- L’impacte ambiental de produir, distribuir i comercialitzar els aliments malbaratats durant el 2024 va suposar l’emissió de 462.347.277 kg de CO2 equivalents
- Cada llar catalana malgasta 330 euros a l’any en aliments que es perden
- El conseller Ordeig ha afirmat, durant la visita que ha fet a la Fundació Banc dels Aliments, que “el full de ruta del Govern passa, sense cap mena de dubte, per millorar l’aprofitament dels productes alimentaris que produïm i consumim, i per recuperar el valor dels aliments a la societat”
Les llars catalanes destinen 330 euros a l’any en aliments que no s’acaben consumint, segons les dades extretes de la Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya 2024: quantificació, impacte ambiental i socioeconòmic. La xifra que comporta aquest malbaratament alimentari s’eleva a 112 euros a l’any per persona, cosa que representa un total de 902,85 milions d’euros a tot Catalunya.
L’estudi, presentat a la seu del Banc d'Aliments de Catalunya i que ha dut a terme el CREDA i l’IRTA per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, avalua i quantifica l’impacte econòmic, social i ambiental del malbaratament alimentari a les llars catalanes. En concret, respecte de l’impacte ambiental a Catalunya, l’any 2024 es van emetre 462.347.277 kg de CO2 equivalents per produir, distribuir i comercialitzar aliments que finalment es van malbaratar. Aquest resultat inclou els aliments líquids i les begudes que es llencen per l’aigüera. D’aquest valor, el 70,3% prové dels aliments no cuinats; el 19,4%, d’aliments cuinats malbaratats directament del plat, i el 10,3%, d’aliments cuinats malbaratats després que s’hagin guardat uns dies a la nevera.
El conseller del Departament d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha manifestat durant la visita que ha fet a la Fundació Banc dels Aliments que “prevenir el malbaratament alimentari farà que siguem una societat més sostenible socialment, econòmicament i ambientalment, i, en aquest camí, la feina de la Fundació Banc dels Aliments és imprescindible. El full de ruta per assolir una sobirania alimentària passa, sense cap mena de dubte, per millorar l’aprofitament dels productes alimentaris que produïm i consumim, i per recuperar el valor dels aliments a la societat”.
En aquets sentit, el president del Banc dels Aliments, Lluís Fatjó-Vilas, assegura que “l’estudi posa xifres a una realitat que des del Banc dels Aliments vivim cada dia: una gran quantitat d’aliments perfectament aprofitables es perden mentre hi ha persones que no poden accedir a una alimentació saludable. Aquesta contradicció és inacceptable en una societat que vol ser justa i sostenible i per això cal transformar la cultura alimentària per entendre que malbaratar menjar no és acceptable”.
Fatjó-Vilas ha recordat que el Banc dels Aliments treballa per fer arribar aquests aliments a qui més ho necessita i que la solució definitiva passa per una prevenció efectiva i una consciència col·lectiva del valor real dels aliments.
Ordeig també ha explicat que el Departament està treballant per prevenir el malbaratament alimentari en tota la cadena de producció per mitjà del Pla estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya, que es presentarà a començament de 2026. En aquest sentit, el conseller ha informat que tot just s’acaba d’iniciar el procés participatiu del Pla amb l’objectiu de guiar les accions en relació amb les pèrdues i el malbaratament alimentaris dels diferents actors implicats en la cadena alimentària.
Malbaratament per llar i impacte social
Durant el mes de febrer, el conseller Ordeig ja va avançar la dada de la diagnosi segons la qual actualment es malbaraten de mitjana 21,56 kg/any per habitant a Catalunya, tenint en compte només el malbaratament que es produeix a les llars. Amb aquest malbaratament, es podria alimentar 274.948 persones durant un any, cosa que significaria cobrir les necessitats alimentàries del 14% de la població catalana en risc de pobresa.
Un projecte estratègic
Prevenir el malbaratament alimentari i fomentar la sostenibilitat és un dels eixos estratègics del Departament que s’alinea amb els objectius de l’Estratègia alimentària de Catalunya per assolir un sistema alimentari més sostenible, transformador i basat en l’economia circular. En aquest àmbit, el Departament desplega, des de fa anys, accions com la campanya de sensibilització “Aprofitem els aliments”, que l’any passat va permetre reaprofitar un total de 18,6 tones d’aliments, els quals, segons la calculadora del valor dels aliments de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), suposen un estalvi d’11.974.222,7 litres d’aigua i de 9.045,25 kg de CO2.
3
Imatges
