- En una visita a la zona, la consellera ha explicat com s’ha assolit un protocol, un primer pas per gestionar el nivell de l’estany de la Murtra en episodis de pluges intenses per evitar inundacions en zones agrícoles i preservar al mateix temps l’espai natural protegit
- Aquest protocol ha estat possible gràcies a l’entesa i coordinació de les diferents administracions implicades
- A més del protocol de gestió, inclou un full de ruta d'actuacions previstes en la Planificació hidrològica fins a l’horitzó del 2027 amb millores hidromorfològiques a l’estany i la restauració dels seus marges
El que fem avui és posar les bases per a una nova manera de gestionar l’aigua i el territori. No només parlem de canals o comportes, sinó de convivència amb el medi, de garantir la sostenibilitat dels usos agrícoles i naturals, i de ser més competitius en un escenari de dificultats climàtiques”. Així ha definit la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda el protocol de gestió a l’estany de la Murtra per reduir els riscos d’inundació i els procediments de drenatge en cas de pluges intenses, i alhora tenir cura de l’espai natural protegit. La consellera ha fet la presentació acompanyada de les alcaldesses de Viladecans, Olga Morales, i de Gavà, Gemma Badia. Aquesta zona humida té actualment una capacitat molt limitada de drenar una elevada quantitat d’aigua en poc temps, arran de les diferents infraestructures que limiten l’evacuació de l’aigua al mar, i alhora cal tenir cura i actuar per a la millora del seu estat.
Per això ha explicat que “volem deixar molt clar que això no és un anunci aïllat. És la primera fita d’un treball sostingut, amb calendari, pressupost i responsabilitats assignades”. “El Govern farà seguiment rigorós de cada pas, i estarem al costat del territori en tot moment”, ha afirmat Paneque, que ha afegit que el protocol “és una eina útil perquè ens hem assegurat que sigui tècnicament solvent, ambientalment responsable i realista”.
La consellera ha avançat que “En els pròxims mesos, continuarem treballant amb el món municipal, les entitats i el territori a favor del Delta del Llobregat. Catalunya té la capacitat i la fortalesa de transformar i fer-ho amb nova tecnologia respectuosa amb la natura i els paisatges. Potenciem la natura i els paisatges, a la vegada que volem ser més competitius i treballar amb la màxima excel·lència”.
Aquest estany de la zona deltaica del Llobregat constitueix la via de desguàs de les aigües pluvials de tota la conca que drena a través de les rieres i de les corredores de Viladecans i Gavà. Aquesta zona humida, que és un espai protegit dels espais naturals del delta del Llobregat també juga un paper fonamental per al sosteniment de l’activitat agrícola, que és molt diferent en temps sec i en temps de pluja.
El paper del cargol d’Arquimedes
En episodis de pluges intenses, l’estany puja de cota i pot comportar la inundació de zones properes. És per aquest motiu que una de les mesures que s’ha detallat en aquest protocol d’actuació se centren l’activació del cargol d’Arquimedes, un dispositiu situat a la resclosa de l’estany i que s’empra per a l’elevació de l’aigua per damunt de la resclosa, reduint així els riscos d’inundació. En aquest protocol, aquesta infraestructura seria gestionada per les cooperatives de Gavà i Viladecans que posarien en marxa el sistema en funció de les previsions de pluja emeses pel Servei Meteorològic de Catalunya i que caldrà seguir les consignes de cotes d’aigua a l’estany per preservar la qualitat del medi, i les comunicacions que els redactors del Protocol han acordat.
En cas de persistència de pluges i després de comprovar els nivells de l’estany per part de les cooperatives de Gavà i Viladecans, en cas de necessitat es podrà demanar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Aigües de Barcelona que es puguin activar d’algun dels tres cargols d’Arquimedes dels que disposa la depuradora de Gavà Viladecans, per així poder incrementar el drenatge, complint amb tot moment amb els requisits ambientals que requereix la zona.
Un cop superat l’episodi de pluges, l’AMB i Agbar s’encarregaran de retirar els possibles residus en cas de sobreeiximents, revisar el tancament de la barra de sorra, així com la neteja del canal de la Murtra.
La consellera Paneque ha destacat: “Sabem què cal fer quan les condicions són habituals, però també tenim clares, ara, les accions i responsables quan es preveuen pluges intenses o situacions de risc. Hem establert els mecanismes d’activació, els indicadors que ens alertaran, com el nivell d’aigua de l’estany o les previsions meteorològiques, i els avisos i comunicacions que caldrà activar. Aquest esquema permet actuar amb anticipació, eficàcia i responsabilitat”.
Prop de 7 milions d'euros d’inversions
Segons el protocol, les diferents administracions invertiran un total de 6,9 milions d’euros per executar actuacions directament vinculades a aquest espai fins a l’any 2027.
Aquest finançament prové de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en col·laboració amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i s’emmarca en un conjunt més ampli de millores dins el Delta del Llobregat.
Entre les actuacions previstes, destaca la que realitzarà l’ACA per millorar la resclosa de la Murtra, destinada a la modernització del sistema de drenatge mitjançant la instal·lació de comportes automàtiques, nous sistemes de control i quadres elèctrics, i la integració del control remot. A això s’hi sumen els treballs per analitzar i millorar l’ampliació de l’Estació de Regeneració (ERA) de Gavà/Viladecans, per incrementar l’aportació d’aigua a l’estany, i els estudis per a la incorporació de cargols d’Arquimedes addicionals i reixes de neteja automàtica.
També és rellevant l’actuació de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural per restaurar els marges de l’estany i la connexió amb les zones agrícoles. Aquesta actuació inclourà la rehabilitació de canals de drenatge, així com la implementació de filtres verds per millorar la qualitat de l’escorrentia. Aquestes intervencions contribueixen tant a la millora ecològica com a l’eficiència agrícola i hidràulica de l’espai.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) haurà de finançar, juntament amb l’ACA, les actuacions de millora i minimització dels sistemes dels col·lectors unitaris del sistema de sanejament de Gavà/Viladecans, la redacció dels Plans Integrals de Gestió dels Sistemes de Sanejament (PIGSS) de Gavà-Viladecans, així com l’execució de les actuacions que es defineixen en aquests plans. Aquestes actuacions tenen un cost total de 4,8 milions d'euros.
Per això Paneque ha manifestat: “El protocol ens ha de permetre, també, actualitzar-nos. I ho farem a mesura que avancem inversions i millores. No és un paper a l’arxiu; és un full de ruta actiu, amb seguiment i avaluació contínua. El Govern s’hi ha compromès del tot i agraeix profundament la feina de totes les persones que hi ha participat. Aquest compromís amb el Delta del Llobregat ja es tradueix en actuacions concretes.
Paneque ha conclòs: “Totes aquestes actuacions s’emmarquen en un objectiu més ampli: la potenciació del Delta del Llobregat. El programa d’inversió del Delta preveu 40,7 milions d’euros fins al 2028, dels quals 6,6 milions d’euros es destinen a la millora ambiental i de drenatge; i 34,1 milions d’euros a millores en el sistema de sanejament”.
Les actuacions ja projectades se n'aniran desenvolupament, principalment, entre 2025 i 2027, tenint en compte que el total d’actuacions que es defineixin en els PIGSS, que encara s’han d’elaborar.
